INTOKABLES BTT: julio 2011

L´any 2011 plantejava un repte per a dos dels membres dels Intokables btt. Havien decidit participar en la Pedals de Foc Non-stop Categoria Or. Es tractava de 220 Km. amb un desnivell positiu de 6000 metres aprox. tots realitzats en una jornada. El repte es interessant. Els dos membres que van decidir anar a realizar la prova van ser Pinxe i Karreta. Cal destacar que Karreta ja va participar en la pasada edició del 2010.

Després d´uns mesos de preparació havia arribat el moment de comprobar si eren capaços de poder aguantar eixa brutalitat de km. tots en un dia.

La expedició comença el dia 24 de juny a les 8 del matí. Es posen en marxa 4 membres, Pinxe i Karreta com a participants i Elvira i Enric com a acompanyants (motxilers). Era divendres i van partir cap a aVielha. Van tardar unes 7 hores incloent les parades a esmorzar i dinar. Quan van arribar a Vielha es van intalar a l´hotel i van anar a la oficina de Pedals de Foc a que els donaren tota la documentació i material per a realizar la prova. Un Road Book (llibre de ruta), dorsal (Pinxe 64 i Karreta 92), dues barretes energètiques, un gel de glucosa i un bidonet d´aigua de 500 cc. Per als acompanyants també i havia detall ja que la organització els va donar un mocador per al coll.

Van descansar una miqueta en l´hotel fins a les 7 de la vesprada que es van dirigir cap al cine de Vielha on era el brieffing i la presentació de la cursa. Els van donar totes les indicacions i els van fer la explicació de la prova. Una vegada acabada ésta van anar cap a l´hotel a preparar les bicicletes i a sopar. En el sopar ja hi havia nervis i despres d´acabar van anar a pegar una volteta per Vielha per a relaxar-se . Mentre feien la volteta el Pinxe preparava la ruta i la introduïa el GPS. Es el primer any que deixen portar el GPS, així es que el Pinxe portava GPS i Karreta el llibre de ruta. Abans d´anar a dormir van estudiar una miqueta la ruta amb els motxillers per a que en tot moment pugueren tindre localitzats a Pinxe i Karreta.

Després de poc dormir per la nit, es van alçar a les 3,45 de la matinada per a anar a esmorzar. L´esmorzar era de 4 a 4,45 ja que la prova començava a les 5 de la matinada.

Preparats van acudir a l´eixida desde la placeta de la oficina de Pedals de Foc en VIelha. Començava a les 5 en punt del matí. Desde la eixida es feia evident que la prova era dura, ja que desde el primer moment comencen amb rampes prou empinades fins a arribar a la carretera. Allí els esperaba una patrulla del Mossos d´esquadra el quals vetlaven per a que els vehicles no ens molestaren ja que la carrera era oberta i hi havia trossos on passaven cotxes. Els havien habilitat un carril del túnel de Vielha per als ciclistes de la prova. Tot este tros era de nit però una vegada eixes del túnel ja era de dia. Seguint la carretera entraven a un refugi a ma esquerra on començaven ja les pistes i els camins. El ritme era normal, sense forçar ja que pel matí el Pinxe no es notava del tot be, pero la idea era acabar la cursa com fora.

Van anar poc a poc per camins i sendes, passant pels punts d´avituallment on havien de firmar i indicar l´hora a la que es passava. La prova es d´aventura total ja que desde les 6 del mati vas amb els peus banyats ja que no pares de creuar riuets. Hi ha trossos on no es ciclable i has de portar la bicicleta al muscle. La prova anava bastant be llevat de que van haver de disminuir molt el ritme ja que el Pinxe no es trobava be. Era evident que la prova es molt dura i que hi ha molt de desgast. Al Km 88 el Pinxe comenta, molt afectat, que no es troba amb forces suficients per a poder acabar la prova. Es una grandissima “pu….”, que per culpa de que no et respon el cos, es dilapide tot el treball realitazat durant prou de temp preparant la prova.

Feia molta calor i ja portaven tres ports a les cames amb bastant desnivell. El Pinxe es busca la vida per a tornar, cridant a Enric i Elvira (els motxillers) per a que anaren a per ell.

Karreta decideix seguir sol per veure si es capaç de passar pel punt de tall, ja que si no passaves pel punt 150 km.(Espot) abans de les 19 hores et retenien i t´obligaven a a acabar la prova en categoria Plata (Diumenge de matí).

El Pinxe no va poder localitzar als motxillers, però gràcies al companyerisme dels participants va poder tornar a Vielha en un cotxe que va anar a per un participant que també havia abandonat en el mateix punt

En Espui (km 106) Karreta avisa a Enric i Elvira que el Pinxe a abandonat i que anaren a buscar-lo. Van comentar que en cas de passar per Espot a hora, sería al voltant de le 19 hores.

La cosa no va anar malament ja que a les 18 hores va poder pasar per Spot i per tant poder seguir en categoria Or. Va arribar a la meta de Vielha a les 22:38 de la nit amb un total de 17 hores i 38 minuts.

Com a anècdotes podem destacar que els motxillers van anar buscant al Pinxe desde les 14,30 fins a les 18,30, sense saber per on podía estar ja que no hi havia forma de poder localitzar- se entre ells (problemas de mòbils). Van aconsseguir saber on era ja que van localitzar a gent de la organització que va indicar que estaba be en Vielha.

Altra anécdota, es que Enric i Elvira van arribar a Espot (km 150) a les 18:45 ja que era l ´hora que haviem previst amb Karreta que arribaria a eixe punt. Karreta havia passat a les 18:00, però per error infrmàtic no apareixia en les llistes al igual que altres corredors que també havien passat. Van haver uns moments de tensió ja que la organització no aconseguía assegurar que hi havia passat pel control i per altra banda la moto que tancava la cursa deia que per dalt del port del Triador(abans de baixar a Espot) sols quedaven dos corredors belgues. Fins a les 19:45 no es va aclarir que Karreta havia passat per Spot i per tant ja anava cap a Vielha.

En resum, va anar molt be per als dos participant i ja pensen en participar a la edició del 2012. Donar anims al Pinxe ja que coneixent-lo, de segur que l´any que ve l´acabarà. Falta veure si algún membre més dels Intokables btt s´atreveix a participar.

FOTOS: